LA REVOLUCIÓ DE MART. Jesucrist a trenc de mil·lenni


La revolució de Mart, llibre original i transcendental. Avança l’esdeveniment que marcarà el començ de la nova era. Serà el dia no llunyà en què la NASA mostri l’evidència que en el planeta Mart hi ha moltes restes d’una civilització extingida: piràmides derruïdes i algunes de senceres, ciutats enrunades, la famosa cara o rostre de Mart de l’equador marcià, els antics canals que en realitat són valls profundes excavades per a sobreviure-hi, etc.

També es parla en La revolució de Mart, per primera vegada a la història, del rostre o cara artificial de la Lluna, absolutament pretès i artifical, de l’origen de la idolatria damunt la Terra, de la retallada i repartiment de les terres del planeta Terra entre els tres fills de Noè uns anys després del Diluvi, cosa que els científics han confós amb l’anomenada deriva dels continents.

Es posa al descobert el gran secret que amaguen les muntanyes, ja que no poques són de faiçó artificial, com Montserrat i el Pedraforca en primer lloc (monument solar als solsticis), com també molts congostos dels rius del Pirineu... S’explica i aclareix l’enigma del Camí de Sant Jaume de Compostel·la, on hi havia la tomba o arca de Noè. S’aclareix l’enigma de l’origen de l’esvàstica, considerat fins ara com un problema insoluble, etc. I com a teló de fons: la visita de sers espitituals (els déus), que va tenir lloc a la Terra en temps no molt remots i que van donar origen a la raça bíblica dels gegants. És un llibre que s’hi podrà estar o no d’acord, però que no deixa ni pot deixar ningú indiferent.

Preu: 10 euros, amb despeses d’enviament. Amb despeses d'enviament, 12 en total. Podeu fer l'ingrés al compte bancari i contactar: Banc Santander 0049 2595 02 1990235264

Contacte: comandesjc@gmail.com
També es pot adquirir en llengua castellana:
La revolución de Marte, Jesucristo al alba del nuevo milenio:
- http://www.oocities.org/es/jaumeclavecinca/martepidioayuda.html

Athanàgia, història i localització de la Numància catalana:
- http://www.oocities.org/es/jaumeclavecinca/


Título de la página

LA REVOLUCIÓ DE MART

 

El planeta Mart i altres misteris

 

 

Autor: Jaume Clavé Cinca

Editorial: Solsona Comunicacions, SL, 1999, Solsona, 210 pàgines, 15 il.lustracions.

Preu: 12 € per contrarreembossament sense despeses d’enviament.

E-mail: jaumeclave@telefonica.net

 

Índex del llibre La revolució de Mart

amb un breu comentari a cada capítol

 Pròleg

 Escrit per mons. Joan Martí i Alanis, arquebisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra: la seva lectura resulta veritablement atractiva....

 La nova edat tindrà dia i hora

 Quan la NASA anuncïi al món el que probablement ja sap, que a Mart hi ha vestigis d’una civilització morta, començarà una nova edat, que posarà fi a la moderna.

 El planeta Mart

 El planeta roig està ple d’enigmes intrigants. Els canals rectilinis de Mart divulgats per Schiaparelli no són “canals de rec”, però tanmateix són “solcs artificials” que serviren de refugi a la civilització marciana per sobreviure en un clima inhòspit

 De materia et forma

 Vet aquí un principi filosòfic molt valuós: Tot allò que té forma en l’ample Univers és artificial en vistes a una funció. Si no l’ha feta l’home, l’ha feta Déu o alguns éssers intermedis: gegants, semidéus, argonautes... Se’ns obre tot un món nou.

 Mart, un planeta mort

  Algú en l’Antiguitat desconeguda s’adonà que Mart era un planeta mort amb runes, piràmides, ponts, túnels... d’una civilització desapareguda i li posà el nom adequat abans que el confonguessin amb el nom d’un déu mitològic quan la humanitat anà a la baixa.

 

La misteriosa cara de Mart

Com tothom sap, o quasi, a Mart hi ha un turó que projecta un rostre humà jove vers l’espai. Segons la NASA, és un joc d’ombres i llums, però no diu que és intencionat i artificial, com els animals de la pista de Nazca o els menhirs de Carnac, senyals llençats al cel. La civilització marciana, provinent de l’Atlàntida, tenia problemes i enviava un missatge als navegants de l’espai i als observatoris de la Terra perquè s’adonessin que en aquell planeta desert hi havia éssers intel.ligents.

 

Les llunes de Mart: Deimos i Fobos

Per les seves característiques úniques es veu clar que són satèl·lits artificials d’una civilització marciana, com ja sospità un científic rus els anys 60. Deimos conté un transmissor que possiblement encara emet, tal volta en basc, la llengua dels gegants atlants, o tal volta en Morse, com sospità Marconi, i Fobos està buit perquè va fer de refugi als marcians. També el nom d’aquests satèl·lits es va mitologitzar en temps decadents, convertint-los en els dos fills del déu Mart, quan de fet al principi tenien un nom científic..

 

Júpiter, un planeta jove

També algú en l’Antiguitat desconeguda posà el nom adequat a l’aspecte físic d’aquest planeta, algú que ja havia descobert la seva Gran Taca Vermella, molt abans que ho tornés a fer Galileu i molt abans que el consideressin un déu quan la humanitat caigué en la idolatria.

 

L’ ocultisme infernal

 Una disquisició sobre un tema tan apassionant com saber si la Terra és massissa o està buida.

 

Les beneites mitologies i els ovnis

 Per fi, el lector trobarà una explicació raonable i convincent del fenomen ovni actual. La resposta més convincent perquè tot encaixa.

 

La misteriosa Lluna

 La popular cara o rostre de la Lluna és evidentment artificial i no importa que sembli increïble. Qui la féu i amb quina finalitat?

 

La misteriosa Terra

 Com diu la Bíblia en un cert passatge (Gn 10, 25), la Terra va ser partida “a peces” i repartida entre els tres fills de Noè per solucionar conflictes territorials. Qui realitzà la major de les gestes humanes possibles: retallar la terra en continents? La teoria de la deriva dels continents és un rotllo científic: 540 milions d’anys!!! cla, cla, cla...!

 

Déu vos guard, Europa!

 Qui va bordar de penínsules el continent europeu, i per què? Per què Àfrica no en té cap? Quins enginyers van salvar Noruega amb els fiords d’aigua tèbia?...

 

El secret de les muntanyes

 Qui va fer la muntanya de Montserrat amb els seus incomptables pics amuntegats com peces de formigó i argamassa? Qui va fer el Pedraforca amb la seva enforcadura per on es ponia el sol en els solsticis? Qui va fer l’obra més perfecta d’enginyeria del Pirineu, que és la Cerdanya?...

 

L’esvàstica i Barcelona

 El lector coneixerà per fi l’origen de l’esvàstica, un símbol mundial tingut per un enigma irresoluble. Per què Barcelona vol dir “barra del cel”, el Cinturó d’Orió?

 

Grans senyals dalt del cel: l’Óssa Major i Orió

 Per què el nombre set és sagrat i cap més altre? Com és que les principals constel·lacions consten de “set estels”? Coneguem aquesta misteriosa realitat: les constel·lacions van aparèixer tot de cop i eren missatges de Déu a la Terra. I no diguem el Zodíac.

 

Recapitulació i escorrialles

 Resum de les sorprenents coses descobertes en els capítols anteriors i algunes de noves, com el possible origen artificial de la sida.

 

La casa de la punxa

 Dos capítols finals sobre un tema de futur: la religió. Aquí, el paper de l’Església a partir de la seva nova etimologia.

 

Jesucrist, a trenc de mil·lenni

 Actualitat de la figura de Jesucrist dins la nova perspectiva de les descobertes fetes pel llibre La revolució de Mart.

  

Judicis sobre La revolució de Mart emesos per persones que han llegit aquest llibre de difícil classificació:

“He llegit el teu llibre amb voracitat, i penso tornar a rellegir-lo amb més calma al llarg dels anys moltes vegades. N’he après moltes coses”, Ramon Ramonet Riu, investigador incansable del passat i autor de La cara humana de Montserrat i altres llibres poc coneguts, però molt transcendents.

 “És sorprenent. He llegit tot el llibre. Hi ha pàgines que em fan sortir un somriure de sorpresa amiga, però somriure, altres pàgines sorprenen per la seva erudició i, no poques, pel teu atreviment políticament incorrecte!”, mossèn Miquel Venque To, rector parroquial, Barcelona.

 “N’he resseguit més de 200 planes, perquè m’ha interessat per molts motius. No he oblidat el teu pas de la Seu cap a Solsona. Reapareixes agradós i acompanyat de bones obres. Llàstima que no de tots els ex podríem dir el mateix. Quina legió tan bella i eficient tindria el Poble de Déu si tots els qui passaren pel seminari i noviciats mantinguessin formalment tota l’oferta de valors i es comportessin com ‘meritíssims’ operatius del Regne! Són massa els qui han oblidat la ‘Casa de la punta’. M’ha sorprés agradosament el teu bagatge cultural: Bíblia, Teologia, Humanitats, ciències reals i també, en bona mesura, fantasioses... i tot ben revestit de gales literàries que fan una presentalla vistosa i atractiva de la Revolució marciana. ‘Omne tuli punctum qui miscet utili dulce’. Jo que pretenc de situar-me entre els amants de la Transcendència, aprecio i aplaudeixo, especialment, el testimoniatge de creient que batega i es manifesta en molts passatges del llibre, manifestant ben clarament la pietosa intenció del seu autor. Que Déu t’ho pagui i, a través de tot, et faci besllumar el ‘coelum novum et terram novam’ que esperem”, mossèn Antoni Saboya, canonge, exrector del Seminari de la Seu d’Urgell.

 

“Molt interessant el que dius sobre ‘Piri-neus’. Crec que va ser el poeta Joan Maragall qui va dir: ‘vindrà dia en què els Pirineus regnaran’”, Jordi Salat, pensador i escriptor català, Barcelona.

 “He llegit ‘La revolució de Mart’ i he quedat francament sorprès. El seu autor és impossible de classificar. Explica les coses (veritats o mentides als ulls del lector) amb tant convicció que al final dubtes de la teva pròpia visió”, Manel Figuera, impulsor de la política lingüística a la Cerdanya.

 “Votre ouvrage m’a beaucoup interessé même si je ne partage pas toutes les idées que vous y développez” , Vincent Klee, traductor, Strasbourg.

 “Diré, en resumen, que su libro es muy singular; que tiene muchas cosas interesantes, algunas discutibles, pero que a nadie puede dejar indiferente, y que su obra y la mía, en cierto modo se complementan. Enhorabuena por haberlo escrito y que se lea mucho”, Armando Galant Gómez, fundador de Defensores de la teoría TIERRA HUECA i autor de El gran enigma de la Tierra. ¿Existe otro mundo bajo nuestros pies?, Madrid.

 “Hasta ahora no he podido leer parte del libro. Recibo cada día dos libros por término medio. Lo que he leído me ha gustado mucho. Nadie en el mundo de hoy hace caso de la llamada de Dios. De alguna manera tendrá Él que despertarnos”, Marcelo, Cardenal González Martín, Arquebisbe Emèrit de Toledo.

“El seu llibre és molt valent”,Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya.

“He llegit el seu llibre La revolució de Mart i m’ha agradat molt. Jo també penso, com vostè, que alguns accidents geogràfics no deuen ser casuals. Cada vegada que miro la Lluna penso en vostè” , Esteve Figuerola Comas.

 

Extractes o continguts del llibre La revolució de Mart, a Internet

 

El cataclisme del Pirineu

A la Vall de Lord (Solsonès) hi ha les "ungles dels moros", són 30-40 penyes en forma d'ungles punxegudes decantades vers migdia cap a la serra de Busa i que van donar lloc a l'apelatiu de Sant Llorenç de Morunys. Aquest nom significa ungles (-unys) dels moros (Mor-). A Catalunya com a Galícia quan la gent deia "moros" volia dir els antics gegants, no pas els sarraïns. Els moros (gegants) també van erigir unes altres penyes que semblen monòlits rodons, el poble els va anomenar els "Piteus", penyes en forma de "pitos", per això a Sant Llorenç de Morunys també se l'anomena Sant Llorenç dels Piteus.

Aquells éssers fabulosos també farien i afaiçonarien la petita i graciosa Mola de Lord on reposa actualment el santuari de la Mare de Déu, tan inexpugnable com Busa.

També hi ha la Roca de Canalda, vertadera fortalesa començada pels gegants però que va quedar inacabada.

Igualment els moros (gegants) varen necessitar l'ajut de les dones de fum i aigua. Aquestes portaven la terra negra, vermella i bona per terraplenar barrancs, van obrir llargues coves, amb estances còmodes i segures per als moros, van tallar verticalment els marges de les congleres per dificultar l'entrada a les coves. La roca de Canalda i la de la rectoria d'Odèn semblen tallades a cop de destral. Els pagesos de la comarca han assegurat sempre que el mèrit és de les dones de fum i aigua, uns éssers fantàstics que han revolucionat al llarg dels segles la cultura popular (Dones de fun i aigua, Joan Castro, Ribera Rius, Lleida, 1992).

Passem al Segre, hi ha la Roca dels Moros (Peramola). Pujant pel Segre a la dreta trobem la Mòra Comtal, una vall encerclada i reclosa bastida per aquelles forces titàniques amb muntanyes similars a les de Montserrat.

Per a l'autor un altre llibre de referència és: Viatge al Pirineu fantàstic (Columna, Barcelona, 1996).

Tot el que es contempla del Prepirineu des de la ciutat de Solsona, absolutament tot, és artificial: tot ho han fet els gegants o els antics moros de la tradició popular. Des del Cogulló o pic del Moro, ja a Oliana, i seguint amb el Turp, ja en el Solsonès, fins arribar al Cim d'Estela, prop de Berga, tot passant pel Port del Comte, el Cadí, la serra del Verd, Busa, el Pedraforca i Ensija.