Muralla que resta de l'antiga Athanàgia, a tocar de la ribera de Sanaüja.

Athanàgia, història i localització de la Numància catalana

Pont sobre la ribera de Sanaüja, el qual es remunta a l'antiga Athanàgia.

Athanàgia, història i localització de la Numància catalana:
- http://www.oocities.org/es/jaumeclavecinca/

https://giliet.wordpress.com/2015/01/05/la-capital-perduda/#comments

http://www.cch.cat/pdf/athanagia.pdf

http://losilergetes.blogspot.com.es/2011/07/atanagrum-la-numancia-ilergete.html

ATHANÀGIA

La ciutat ibèrica perduda: descoberta?

L’any 218 aC va ser crucial per a Catalunya i la resta de la Península. L’exèrcit romà dirigit per Gneu Publi Escipió establia el seu cap de pont a Empúries, fortificat urgentment en quatre dies. Venia a tallar la reraguarda del general Anníbal que en aquells dies estava travessant els Alps, camí de Roma. Els romans enviaren emissaris a l’interior de Catalunya per sotjar la voluntat dels seus pobles: bergistans, cerretans, lacetans, ausetans, ilergets… Només els bergusis van ser favorables als romans, dient: “estem farts del tuf púnic que ens arriba de l’altra banda de l’Ebre”, la qual cosa confirma que els bergusis eren els de Balaguer i no pas els de Berga. Per tant, els romans, després de dominar pacíficament els pobles del litoral català, van haver d’encarar-se fort amb el poble ilerget, partidari dels cartaginesos. Diu Livi que era el poble més important de la Península i que tenia dos cabdills molt emblemàtics: Indíbil i Mandoni. Però, els fets bèl·lics no es van centrar a Ilerda, aleshores Iltirta en iber (la ciutat dels tres turons: il- tir), sinó en una altra ciutat ilerget anomenada Athanàgia i també Atanagrum, en versió llatina. Aquesta ciutat era tan important que el corònim ilerget indicaria la federació dels iler-dets i els athana-gets (iler-gets). Però, on s’esqueia exactament la ciutat d’Athanàgia? Heus aquí el tema nuclear del llibre: ATHANÀGIA, història ilocalització de la Numància catalana, recentment aparegut

 

Quan Escipió es topà amb el general cartaginès Hannó, que tenia el campament a les Sitges, prop de Guissona i no lluny d’Athanàgia, es produí la primera batalla entre romans i cartaginesos en sòl ibèric. Fou la batalla de Cissis. La victòria aplastant d’Escipió va subjectar momentàniament els ilergets. Athanàgia fou l’encarregada de pagar la pau amb l’entrega de diners i esclaus. Tot semblava tranquil, però Escipió al cap de poc abandonava Empúries per acudir de nou al país dels ilergets, revoltats contra Roma. Assetjà Athanàgia, on estaven reclosos Indíbil i Mandoni i el cabdill de la ciutat, Lleoner, poc conegut, tot i pertocar-li l’honor de ser el català documentat més antic que coneixem. Va morir en el setge de la seva plaça i una altra vegada Athanàgia pagava amb diners i esclaus el preu de la rendició. Escipió acabava de conquerir Catalunya, a més de desfer la reraguarda d’Anníbal, però al cap de poc temps encara li esperava una altra sorpresa desagradable. La rebel Athanàgia s’alçava de nou contra Roma degollant la guarnició romana, que vigilava la ciutat. Era un acte d’una imprudència bestial i, per això, Escipió sortint de Tarragona es dirigeix a Athanàgia per castigar la  seva enorme gosadia. Al cap de poc Athanàgia es convertia en un munt de runes fumejants i entrava en la llegenda com la ciutat heroica que va plantar cara a les fornides legions romanes per salvar la independència de Catalunya fins al punt de donar la sang i de desaparèixer en el no-res, com faria Numància a la Celtibèria uns quaranta anys més tard. I, oi més, quan Athanàgia havia estat una ciutat pròspera i culta, de possible origen grec (Athana era el nom de la deessa Atena), al centre de Catalunya, entre la muntanya i el pla i a mig camí de la ruta mil·lenària que unia Empúries i Lleida, ço és, el vertader eix transversal de Catalunya ja en aquells temps.

 

Però, on era amb exactitud la Numància catalana, esborrada del mapa pels romans? Doncs, en el llibre apar molt clar. Era l’actual vila de Sanaüja, que encara avui guarda senyals de la seva noble i antiquíssima estirp i fins i tot una ferma muralla al ras, també oblidada, que ens indica l’indret exacte on caldria excavar per trobar les runes de l’heroica ciutat d’Athanàgia o Atanagrum, la que ha estat inútilment reinvindicada per tantes ciutats i viles, començant per la pròpia vila de Sanaüja, però també: Tàrrega, Lleida, Berga, Cardona, Manresa, Santa Coloma de Queralt, Oliana, Ainsa, Boltanya, Pamplona, modernament pel poblat del Molí d’Espígol a Tornabous… Avui a Internet i arreu ens diran que Atanagrum era una ciutat catalana no localitzada. Descobrir i estudiar les runes d’Athanàgia s’ha convertit en una necessitat peremptòria, en un clam que cal fer arribar als òrgans competents. Desvetllarà l’esperit vernacle i l’amor a Catalunya, fornirà dades d’enorme interés per a conéixer el nostre passat i l’origen de Catalunya, aclarirà molts dubtes i fins potser subministri la pedra de Rosetta que permeti de desxifrar amb èxit l’escriptura de la llengua ibèrica, gelosament guardada en milers d’inscripcions i que és l’enigma històric més gran que hi ha al nostre país per no dir a Europa.     

losilergetes.blogspot.com/2011/07/atanagrum-la-numancia-ilergete.html

   

Athanàgia,la ciutat més important de la Península?

 

L’any 218 aC  el general romà Gneu Corneli Escipió va posar setge a Athanàgia o Atanagrum, la capital dels ilergets, caput ejus populi, i amb pocs dies la va rendir. Per refer-se de les despeses de la guerra li va imposar una forta multa (era la segona, després de la batalla de Cissis) i l’entrega d’esclaus i d’ostatges com a garantia que farien bondat. Tota la regió va quedar sotmesa als romans per un temps. Fins aquí Tit Livi, historiador romà, però Geroni Pujades, historiador català que tenia documents autòctons provinents de l’edat medieval avui perduts, hi afegí que el cabdill es deia Lleoner i que va morir en el setge, i que poc després els ilergets d’Athanàgia van matar la guàrdia deixada per Escipió, la qual cosa va originar que aquest sortís tot furiós del campament romà d’Empúries per venjar-se cruelment. Athanàgia va ser esborrada del mapa, que així les gastaven els romans, i mai més no s’ha sabut on havia estat la gran capital dels ilergets i, per bé que tots els historiadors medievals i moderns han senyalat que podia ser Sanaüja bàsicament per la semblança del nom (Athanàgia=Azanàgia), moltes poblacions han volgut ser l’antiga Athanàgia: Manresa, Lleida, Berga, Cardona, Agramunt, Tàrrega, on té un carrer, i fins i tot Aïnsa i Pamplona, i als nostres dies el Molí d’Espígol a Tornabous... Una mostra, el que escrigué Juan de Ferreres en Synopsis histórica chronologica de España (1700-1727): “y fué a castigar (Escipió) a los Yllergetes; sitió la Ciudad de Athanaugia (que unos quieren sea Manresa, otros Urgel, otros Tárrega; y otros Sanauxa entre Solsona y Oliana; y lo cierto es que ya se desconoce qual sea) y con ella se le entregó toda aquella comarca”. D’on va treure la variant Athanaugia, tan semblant a Sanaüja? No cal dir el gran jaciment arqueològic que atresora Sanaüja per a un futur no llunyà, però els nostres arqueòlegs i historiadors dormen a la palla i segueixen pensant que ningú no sap on era Athanàgia. Avui, al cap de vint-i-dos segles, en resten dos elements ben visibles: una muralla vora la ribera i segurament el pont, qualificat per alguns de medieval, per molts de  romà i també per altres d’iber. Cal dir que forma conjunt amb la dita muralla i que les seves pedres més antigues estan desgastadíssimes, molt més que les del Castell que ja tenen mil anys. La paraula iler-gets està composta de Ilerda i Athanàgia. La presència de la g no s’explica per Ilerda. Era una confederació d’ iler-dets i athana-gets. Per tant, iler-gets. En aquest sentit cal preguntar-se amb raó si els germans Indíbil i Mandoni, tinguts per prínceps i que van lluitar a Athanàgia i anteriorment a la batalla de Cissis al costat dels cartaginesos contra els romans, no eren en realitat fills de Lleoner i per tant directament sanaüjencs. Livi i Polibi es fan ressò  que els ilergets i els lacetans eren els dos pobles més potents de la Península. El territori ilerget s’estenia des d’Osca fins a la desembocadura de l’Ebre. Per tant, Athanàgia podia ser la ciutat més important de tot Espanya, descomptant les ciutats marítimes o fluvials com Sevilla. Aleshores Saragossa i Madrid no eren res i Numància només tenia uns 3000 habitants. I una altra cosa, Athanàgia, requisit necessari en aquells temps per a ser important, tenia mines d’or, com ho demostra un topònim encara viu de la vila de Sanaüja: les Aureres, d’aurum, or.