Canaleta, la masia de la part superior. El nom d'aquesta masia és Canaleta, a seques, sense l'article La al davant, la qual cosa ens ve a dir que és un nom molt antic, de quan encara no existien els articles en la parla comuna.

Canaleta

David Canaleta pregunta per l’origen del seu cognom patern: Canaleta. Quan es diu origen, es pot entendre en sentit geogràfic, on comença, de quina comarca o lloc prové, o es pot entendre en sentit etimològic. En aquest darrer cas, ja es comprèn que Canaleta ve de l’arrel canal en sentit diminutiu. Una petita canal o conducció enfondida que porta un element líquid, bàsicament aigua,  d’un lloc cap a un altre, però de forma descoberta, a l’aire lliure. També pot ser un esvoranc practicat en una muntanya o serralada, com la famosa Canal de Verdún, a Jaca, que comprèn tota una comarca regada pel riu Aragón, la qual fa possible ni més ni menys que el pas d’Espanya a França just a la meitat dels Pirineus, una casualitat impossible. Pel que fa al seu diminutiu Canaleta, aquesta paraula formava part de moltes fonts, dites totes Font Canaleta. A Catalunya n’hi ha almenys dues dotzenes, de fonts Canaleta, i a Barcelona hi ha justament la font més famosa de Catalunya, la Font de Canaletes perquè deuria tenir moltes petites canals per on rajava l’aigua. Ara són aixetes. Universalment coneguda. La canaleta lògicament és un element que no pot faltar en moltes fonts per tal de menar l’aigua vers la sortida i fer-la rajar en el buit, no arrapada a la paret o roca. Les fonts que no tenen una canella, han de tenir una canaleta que es pot fer a partir d’un tronc buidat, de la mateixa pedra excavada, d’una teula, d’una làmina de ferro o zenc ... d’acord amb la indústria humana de cada lloc. Per tant, el cognom Canaleta etimològicament té un significat clar, lligat a una font per a servir l’aigua en condicions per apagar la set, o lligada a un accident del terreny que facilita el pas ja no de l’aigua, sinó de les persones.

Hi ha quatre masies a Catalunya amb el nom de Canaleta, com a mínim, tres localitzades a la Selva, alta concentració que dóna més possibilitats com a lloc de procedència del cognom del David, perquè les masies han originat una infinitat de cognoms, no al revés: Una Canaleta a  Arbúcies, Can Canaleta de Sant Feliu de Buixelleu i Can Canaleta de Santa Coloma de Farners, totes de la Selva. Tanmateix, a mi m’agradaria el Canaleta del David provingués de l’altra masia, localitzada al Solsonès en un lloc feréstec, molt allunyat de qualsevol població, però en una vall que antigament havia estat molt transitada per on transcorre el riu Aiguadôra i que unia Cardona, la capital de la Sal amb la Cerdanya i França. La Canaleta era una masia senzilla i humil, però actualment ja reformada és un lloc idíl·lic, envoltada de boscúries i muntanyes, amb el murmuri constant de l’Aiguadôra que a la nit acompanya el son reparador. L'origen del nom d'aquesta masia és tot un emblema. Es tracta d’una roca damunt la qual algú hi va esculpir una petita i estreta canal de tant sols dos pams de llargària, travessada per un petit traç que li dona forma de creu. Potser algun pastor per matar el temps la va esculpir, no sabem si abans de Crist o després, perquè la creu ja es dibuixava des de temps immemorial, com no podia ser de cap més manera. No era cap secret.  Per tant, el cognom del David, tibant del fil, potser el portaria a terres del Solsonès i aleshores l’origen últim del seu cognom seria aquesta roca oblidada, entre moltes altres de desperdigades al mateix lloc com si haguessin rodolat de dalt la muntanya. A no tardar, pujant per la drecera, hi ha la masia de la Canaleta que hauria pres el nom de l’indret, batejat pels pastors com la Canaleta per aquesta petita manualitat duta a terme per algun pastor desconegut de la remota antigor, no exempta de misteri, ja potser ho hauria fet amb alguna finalitat màgica o religiosa o res d’això. Canaleta és un cognom català que mereix la pena de ser conservat, ja que tal volta sigui poc freqüent.

Dachs

Lluís Solà i Dachs pregunta per l'autèntic significat del seu cognom matern: DACHS. Molt fàcil, encara que potser no l'acceptarà. És un cognom que entra dintre l'especialitat d'aquesta pàgina, ja que prové d'una masia. Per tant, originàriament es tracta d'un topònim i en aquest sentit és un nom geogràfic de la toponímia menor. Hi ha una gran masia, de molta solera, a la Plana de Vic, dita Dachs. Passa que allí la intensa urbanització per la proximitat amb la capital ausetana pot haver deslluït o aniquilat els turonets que donaven nom a la masia i que es caracteritzaven per la seva forma de peixos; és a dir, conformaven tots dos un gran cap i una llarga cua. En hebreu, una de les primeres paraules que s'aprenen és dac, que vol dir peix. A la Bíblia la trobem a Gènesi 1,28, després de crear l'home i la dona, quan Déu els beneix, no pas manant-los, sinó fent-los fèrtils, perquè es tractava de poblar la Terra: Engendreu i multipliqueu-vos i ompliu la terra i senyoregeu-la i domineu els dacs de la mar, els ocells del cel i tots els rèptils que s'arrosseguen per la terra... Bé, en hebreu, el plural de dac fa daquim, però aquí es va catalanitzar: Dacs. Hi ha diversos llocs de la geografia catalana, desconeguts, que es diuen Dac. La masia Torrendac, la Torre del Peix, a Lladurs, i la muntnaya de Puigdac a Pinós, la muntanya del Peix, tots dos al Solsonès. També hi ha la important serra de Dac a la frontera andorrana, que podem contemplar tot baixant d'Andorra mentre fem la llarga cua a la duana, tots ells amb la seva figura inevitable i ben perfilada d'un peix, més gran o més petit. Això prové de la llunyana Atlàntida, desapareguda fa uns 10.000 anys o molts menys, no ho sabem. Els seus homes, gegants de mena, van alçar aquest turons, generalment vora els rius i les esplanades, en homenatge al seu déu Posidó, que era el déu dels mars i dels rius i, per tant, dels peixos. Aquella gent van establir el seu imperi a Catalunya, d'una manera especial, i a tot l'occident europeu i aquestes muntanyes-peix serien una de les seves insígnies.

HI ha una altra masia que li disputa el cognom al Lluís, que també es diu DACS i que es troba al Ripollès en el municipi de les Llosses, aquesta encara en un lloc molt rural, poc poblat i que sens dubte ens pot oferir l'estampa encara verge dels dos peixos, en plural. És qüestió seva esbrinar si els seus avantpassats materns procedien d'Osona o bé del Ripollès, o de cap d'aquests llocs, però ja seria estrany que encara hi hagués una tercera masia a Catalunya amb un parell de peixos o de dacs al seu entorn més immediat. Tenint en compte que pels hebreus existeix el femení de dac, que en aquest cas fa daca, com en català, és possible que els dos dacs vulguin ser una parella, l'un més fort i rabassut i la daca tota dolça i fineta. Dachs, parella de peixos.

Sento no poder confirmar que el nom de Dachs provingui d'un soldat alemany, com diu que diuen el Lluís, i que hauria canviat de pàtria, ara faria uns 300 anys, quedant-se a viure a la Plana de Vic, cosa que tampoc seria d'estranyar, posats a triar, i que aquí, casat amb una pubilla catalana, també dolça i maca, hauria tingut molts fills, rossos alguns o tots per necessitat, en el mas dels DACHS. Això ho podria confirmar o desmentir fent-se l'anàlisi genealògica de la saliva per veure si per les seves venes hi corre sang alemanya, tal com s'indica en l'origen del cognom PELEGRÍ, al preu aproximat de 99€. C'est fini.

 

La masia Dacs de les Llosses, al Ripollès, amb els dos turons en forma de peix, que venen a ser els "dacs" pròpiament dits i més encara una parella de Dacs, el peix i la "peixa". Esperem que durin encara molts segles més. Ep, i també la masia.