Sant Salvador del Bosc (Pallars Jussà)

 

No hi ha cap lloc com Catalunya que tingui tantes capelles al “cap” de les muntanyes. I és que la mateixa paraula ja ho diu: “al cap”, i d’aquí ve el nom de “capella”, una interrelació que només és possible en català. Sant Salvador del Bosc és una entre tantes i pot ser un punt d’excursió per a qualsevol solsonenc. Es troba al capdavall del Pallars Jussà, prop del poble de Llimiana i s’hi pot anar per Vilanova de Meià i tornar per Isona o viceversa. És un lloc despoblat i s’hi puja pel Camí de les Cent Corbes, que arrenca als 525 m i arriba als 1.226 m d’altitud, un desnivell de 700 m, tot pujada i forta. El rètol diu que s’hi tarda 2 hores i escaig i això de les Cent Corbes no és cap hipèrbole. Les té de veritat. Una ziga-zaga rere l’altra. A partir de les 50 darreres, cadascuna porta el número descendent i avisa de les que queden fins a arribar a la 0, dalt de tot. Una caminada que es fa amb un matí o una tarda i que deixa un record inoblidable, com ho diuen aquests dos comentaris de la Xarxa: "La pujada és força dura, vas contínuament cap amunt!!. Això sí, val molt la pena! / Gràcies per la ruta! Hem gaudit molt quan els primers rajos de sol arribaven a l'ermita."

El santuari del Montsec

La capella, per vist que és tan amunt, és grandeta i té la casa de l’antic ermità. Està situada sobre l’esquena nord del Montsec de Rúbies, envoltada de boscúries, sota el Mira Pallars, 1.672 m. El sender està embellit per un seguit d’oratoris que alleugen la caminada. És un lloc de pelegrinatge de tots els pallaresos, on han acudit sempre en les seves necessitats de tot tipus, per exemple, quan els mossegava un gos o una cabra per no agafar la temuda ràbia, que no tenia cura, igual com passava amb Sant Joan de l’Erm. La condició era sortir de seguida i anar-hi a peu, i es podia fer per una altra persona, com el pare pel fill. Avui, entre una cosa i l’altra, ja no hi ha cap missa durant l’any, perquè, quin serà avui el capellà que podrà fer a peu les Cent Corbes amunt i tornar a baixar? 

La vall de Barcedana

Sant Salvador del Bosc presideix tota la vall de Barcedana, molt reclosa, sembrada d’uns quants masos. Tindrem la sort de saber què vol dir aquesta paraula, que ens revelarà el misteri d’aquesta ermita tan enlairada i feréstega. Amb el pas del temps la lletra “m” d’alguns topònims s’ha convertit en “b” perquè totes dues són labials. La vall de Barcedana en realitat volia dir la vall Marsetana, del déu Mars, Mart, com en el mes de mars, dedicat al déu. Això ens diu que en aquesta capella romànica, si no era la mateixa, ja hi havia un lloc de culte al déu Mart, el qual va presidir primer aquesta formosa vall. Les antigues civilitzacions sabien copsar els llocs tel·lúrics i els primers cristians ho van saber respectar i aprofitar perquè d’alguna manera consideraven que eren punts que elevaven l’esperit. Pensem en Núria, Montserrat, Castell-llebre, etc. Molt català tot perquè les arrels del nostre poble són molt i molt fondes. És ridícul pensar que tenim només 1.000 anyets.