LA REVOLUCIÓ DE MART
El
planeta Mart i altres misteris
Autor: Jaume Clavé Cinca
Editorial: Solsona Comunicacions, SL, 1999, Solsona, 210 pàgines, 15 il.lustracions.
Preu:
12 € per contrarreembossament sense despeses d’enviament.
E-mail: jaumeclave@telefonica.net
Índex del llibre La revolució de Mart
amb un breu comentari a cada capítol
Pròleg
Escrit per mons. Joan Martí i Alanis, arquebisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra: la seva lectura resulta veritablement atractiva....
La nova edat tindrà dia i hora
Quan la NASA anuncïi al món el que probablement ja sap, que a Mart hi ha vestigis d’una civilització
morta, començarà una nova edat, que posarà fi a la moderna.
El planeta Mart
El planeta
roig està ple d’enigmes intrigants. Els canals rectilinis de Mart divulgats per Schiaparelli no són “canals de rec”, però tanmateix són “solcs artificials” que serviren de refugi a la civilització
marciana per sobreviure en un clima inhòspit
De materia et forma
Vet aquí un principi filosòfic molt valuós: Tot allò que té forma en l’ample Univers és artificial en vistes a una funció. Si no l’ha feta l’home, l’ha
feta Déu o alguns éssers intermedis: gegants, semidéus, argonautes... Se’ns obre tot un món nou.
Mart, un planeta mort
Algú en l’Antiguitat desconeguda s’adonà que Mart era un planeta mort amb runes, piràmides, ponts, túnels... d’una civilització desapareguda i li posà el nom
adequat abans que el confonguessin amb el nom d’un déu mitològic quan la humanitat anà a la baixa.
La misteriosa
cara de Mart
Com tothom sap, o quasi, a Mart hi ha un turó que projecta un rostre humà jove vers l’espai. Segons la NASA, és un joc d’ombres i llums, però no diu
que és intencionat i artificial, com els animals de la pista de Nazca o els menhirs de Carnac, senyals llençats al cel. La civilització marciana, provinent de l’Atlàntida, tenia problemes i enviava un missatge als navegants
de l’espai i als observatoris de la Terra perquè s’adonessin que en aquell planeta desert hi havia éssers intel.ligents.
Les llunes de Mart: Deimos i Fobos
Per les seves característiques úniques es veu clar que són satèl·lits artificials d’una civilització marciana, com
ja sospità un científic rus els anys 60. Deimos conté un transmissor que possiblement encara emet, tal volta en basc, la llengua dels gegants atlants, o tal volta en Morse, com sospità Marconi, i Fobos està buit perquè
va fer de refugi als marcians. També el nom d’aquests satèl·lits es va mitologitzar en temps decadents, convertint-los en els dos fills del déu Mart, quan de fet al principi tenien un nom científic..
Júpiter, un planeta jove
També algú en l’Antiguitat desconeguda posà
el nom adequat a l’aspecte físic d’aquest planeta, algú que ja havia descobert la seva Gran Taca Vermella, molt abans que ho tornés a fer Galileu i molt abans que el consideressin un déu quan la humanitat caigué
en la idolatria.
L’ ocultisme infernal
Una disquisició sobre
un tema tan apassionant com saber si la Terra és massissa o està buida.
Les beneites mitologies i els ovnis
Per fi, el lector trobarà una explicació raonable i convincent del fenomen ovni actual. La resposta més convincent perquè tot encaixa.
La misteriosa Lluna
La popular cara o rostre de la Lluna és evidentment artificial i no importa que sembli increïble. Qui la féu
i amb quina finalitat?
La misteriosa Terra
Com diu la Bíblia en un cert
passatge (Gn 10, 25), la Terra va ser partida “a peces” i repartida entre els tres fills de Noè per solucionar conflictes territorials. Qui realitzà la major de les gestes humanes possibles: retallar la terra en continents? La teoria
de la deriva dels continents és un rotllo científic: 540 milions d’anys!!! cla, cla, cla...!
Déu vos guard, Europa!
Qui va bordar de penínsules el continent europeu, i per què? Per què Àfrica no en té cap? Quins enginyers van salvar
Noruega amb els fiords d’aigua tèbia?...
El secret de les muntanyes
Qui
va fer la muntanya de Montserrat amb els seus incomptables pics amuntegats com peces de formigó i argamassa? Qui va fer el Pedraforca amb la seva enforcadura per on es ponia el sol en els solsticis? Qui va fer l’obra més perfecta d’enginyeria
del Pirineu, que és la Cerdanya?...
L’esvàstica i Barcelona
El
lector coneixerà per fi l’origen de l’esvàstica, un símbol mundial tingut per un enigma irresoluble. Per què Barcelona vol dir “barra del cel”, el Cinturó d’Orió?
Grans senyals dalt del cel: l’Óssa Major i Orió
Per què el nombre set és
sagrat i cap més altre? Com és que les principals constel·lacions consten de “set estels”? Coneguem aquesta misteriosa realitat: les constel·lacions van aparèixer tot de cop i eren missatges de Déu a la
Terra. I no diguem el Zodíac.
Recapitulació i escorrialles
Resum
de les sorprenents coses descobertes en els capítols anteriors i algunes de noves, com el possible origen artificial de la sida.
La
casa de la punxa
Dos capítols finals sobre un tema de futur: la religió. Aquí, el paper de l’Església a partir de la seva nova etimologia.
Jesucrist, a trenc de mil·lenni
Actualitat de la figura de Jesucrist dins la nova perspectiva de les descobertes
fetes pel llibre La revolució de Mart.
Judicis
sobre La revolució de Mart emesos per persones que han llegit aquest llibre de difícil classificació:
“He llegit
el teu llibre amb voracitat, i penso tornar a rellegir-lo amb més calma al llarg dels anys moltes vegades. N’he après moltes coses”, Ramon Ramonet Riu, investigador incansable del passat i autor de La cara humana de Montserrat
i altres llibres poc coneguts, però molt transcendents.
“És sorprenent. He llegit tot el llibre. Hi ha pàgines que em fan sortir un somriure de sorpresa amiga,
però somriure, altres pàgines sorprenen per la seva erudició i, no poques, pel teu atreviment políticament incorrecte!”, mossèn Miquel Venque To, rector parroquial, Barcelona.
“N’he resseguit més de 200 planes, perquè m’ha interessat per molts motius. No he oblidat el teu pas de la Seu cap a Solsona. Reapareixes agradós i acompanyat de bones obres. Llàstima
que no de tots els ex podríem dir el mateix. Quina legió tan bella i eficient tindria el Poble de Déu si tots els qui passaren pel seminari i noviciats mantinguessin formalment
tota l’oferta de valors i es comportessin com ‘meritíssims’ operatius del Regne! Són massa els qui han oblidat la ‘Casa de la punta’. M’ha sorprés agradosament el teu bagatge cultural: Bíblia,
Teologia, Humanitats, ciències reals i també, en bona mesura, fantasioses... i tot ben revestit de gales literàries que fan una presentalla vistosa i atractiva de la Revolució marciana.
‘Omne tuli punctum qui miscet utili dulce’. Jo que pretenc de situar-me entre els amants de la Transcendència, aprecio i aplaudeixo, especialment, el testimoniatge de creient que batega i es manifesta en molts passatges del llibre,
manifestant ben clarament la pietosa intenció del seu autor. Que Déu t’ho pagui i, a través de tot, et faci besllumar el ‘coelum novum et terram novam’ que esperem”, mossèn Antoni Saboya, canonge, exrector
del Seminari de la Seu d’Urgell.
“Molt interessant el que dius sobre ‘Piri-neus’. Crec que va ser el poeta Joan Maragall qui va dir:
‘vindrà dia en què els Pirineus regnaran’”, Jordi Salat, pensador i escriptor català, Barcelona.
“He llegit ‘La revolució de Mart’
i he quedat francament sorprès. El seu autor és impossible de classificar. Explica les coses (veritats o mentides als ulls del lector) amb tant convicció que al final dubtes de la teva pròpia visió”, Manel Figuera,
impulsor de la política lingüística a la Cerdanya.
“Votre ouvrage m’a beaucoup interessé même si je ne partage pas toutes les idées que vous
y développez” , Vincent Klee, traductor, Strasbourg.
“Diré, en resumen, que su libro es muy singular; que tiene muchas cosas interesantes, algunas discutibles, pero que a
nadie puede dejar indiferente, y que su obra y la mía, en cierto modo se complementan. Enhorabuena por haberlo escrito y que se lea mucho”, Armando Galant Gómez, fundador de Defensores de la teoría TIERRA HUECA i autor
de El gran enigma de la Tierra. ¿Existe otro mundo bajo nuestros pies?, Madrid.
“Hasta ahora no he podido leer parte del libro. Recibo cada día dos libros
por término medio. Lo que he leído me ha gustado mucho. Nadie en el mundo de hoy hace caso de la llamada de Dios. De alguna manera tendrá Él que despertarnos”, Marcelo, Cardenal González Martín, Arquebisbe
Emèrit de Toledo.
“El seu llibre és molt valent”,Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya.
“He llegit el seu
llibre La revolució de Mart i m’ha agradat molt. Jo també penso, com vostè, que alguns accidents geogràfics no deuen ser casuals. Cada vegada que miro la Lluna penso en vostè” , Esteve Figuerola
Comas.
S
Comentarios recientes
Que bonito saber de donde viene el apellido de mis hijos, tan poco común, pues de todos los países en los que he vivido sólo conozco familia de mi esposo con este apellido, Moltes Gràcies
Orgullosa del apellido que me dieron los abuelos y mis padres, Tugues . Ya no hablo el catalán. Lo recuerdo muy poco. Les agradezco traducir al español. Gracias Gloria Tugues.
Hola, mi apellido es Tugues, de la región de Manresa y Montserrat. Llevo ya mucho tiempo investigando y es poca cosa lo que he encontrado. Mucho te agradecería si pudieras orientarme. Gracias.
Salutacions, El meu cognom és Canas. Tota la vida he pensat que era un nom castellà fins que em van dir que la ciutat francesa de Cannes en occità s'escriu Canas. Saps alguna cosa sobre aquest cognom?