La Gruta de Massabielle

Bernadeta Soubirós era una noia de 14 anys, delicada de salut i amb molt poca instrucció, quan amb les seves amigues va sortir a buscar llenya i ossos per vendre a les ribes del riu Gave en ple hivern, un 11 de febrer de 1858. De sobte, mentre es descalçava per travessar el canal del molí, oí una forta remor, mirà vers la Gruta de Massabielle i allí hi havia una misteriosa dama blanca que la contemplava. No li adreçà cap paraula fins a la tercera aparició que li digué en gascó: Boulet aoue era gràcia de bié aci pengen quinze dias?, o sigui, tractant-la de vós, “em faríeu el favor de venir aquí durant quinze dies?”. Bernadeta li prometé que ho faria, cosa per la qual tindria no pocs problemes, i la Senyora li digué que no li prometia pas fer-la feliç en aquest món, sinó en l’altre. Així va començar tota la història de Lourdes, portada al cine més d’una vegada, que pràcticament tothom coneix i com la reporta prou bé la Viquipèdia catalana. El missatge de la Senyora era que la gent fes penitència i pregués per la conversió dels pecadors. Miracles successius van anar avalant aquelles aparicions, com la deu que va sorgir quan Bernadeta es posà a esgarrapar el terra per indicació de la Senyora i que des de llavors no ha parat de rajar. És l’aigua de Lourdes que no té cap component especial, però amb fama de miraculosa. Bernadeta no es va aprofitar de la seva popularitat, no acceptava diners i, aconsellada pel rector de Lourdes, abandonà l’estimada contrada de Lourdes, els pares i germans per recloure’s en un convent de monges a Névers. Allí ho va passar malament perquè li tenien enveja i no tenia salut. Morí als 38 anys, però el seu cos, com un miracle més, encara es conserva incorrupte i fresc dins d’una urna de vidre que els pelegrins poden contemplar, tan jove i bonica com era encara en morir.

Les relíquies

Però algunes petites parts del seu cos, com una costelleta per exemple, es van guardar a part en un petit reliquiari, el qual de vegades surt de Névers perquè les relíquies es puguin venerar en altres llocs. Ara estan fent un periple pels bisbats de tot Espanya i darrerament per Catalunya. Per això, aquest cap de setmana, 16 i 17 de novembre, estaran al bisbat de Solsona amb aquest programa perquè tothom qui ho desitgi pugui acudir a venerar-les amb l’esperança d’obtenir algun favor de la humil santa Bernadeta.

Dissabte a Berga: església de les Sagramentàries a 2/4 de 6 i Missa a 2/4 de 8 del vespre. Diumenge a Solsona: arribada i salutació a la Plaça del Camp a les 11 i missa a les 12 del migdia  al Cor de Maria, presidida pel senyor Bisbe, i en acabar veneració de les relíquies. Al vespre a Tàrrega, al santuari de Fàtima a 2/4 de 6, amb la processó de les torxes, rosari i veneració de les relíquies.

Origen del nom

Lourdes, que en català, com en occità, es pot dir Lorda, és el lloc més visitat de França després de París, seguit del Mont Saint-Michel, també tan misteriós. El nom plural de Lourdes prové de dues grutes naturals que actualment s’aprofiten per a representar la catorzena i darrera estació del Viacrucis de Lourdes, l’enterrament del cos de Jesús. Aquelles dues Lordes eren les dues coves del Drac que s’intercomunicaven, com es pot veure avui. Llorda era una manera de dir cova del drac, de l’antic mot llort, drac, tan freqüent en el Solsonès. Amb tantes coves del Drac com hi ha en el món, com volem que els dracs no hagin existit mai?

Castell de focs va de noms i, si voleu, de topònims. Hi veureu desfilar l’explicació dels noms de lloc més propers a Sanaüja, que després s’aniran allunyant vers la resta de la comarca i altres de limítrofs. A més farem una volada per la Meseta castellana, saltarem a Amèrica i finalment viatjarem al planeta nan Ceres, entre Mart i Júpiter. I pel camí, gràcies a la interpretació de tants topònims, ens assabentarem de moltes coses, algunes molt sorprenents: el Segre era un riu navegable, amb comportes que elevaven les embarcacions al gran llac d’Athanàgia, tot just assecat pels romans; el pont actual de Sanaüja té milers d’anys, del temps d’Athanàgia; el Llobregós era ample com el Rin; les muntanyes ostenten grans figures d’animals que ningú no sap veure o també monuments al gran Hèrcules; l’aqüeducte de Segòvia és anterior a la ciutat; els misteris del sistema solar...

El títol Castell de focs del present llibre obeeix a que aquests noms es posen a espetegar com el castell de focs de Sanaüja que cada any té lloc per la Festa Major, ja prou famós, en què alguns petards se senten de prop i altres retrunyen molt enllà. Cada nom, però, com queda dit, s’acompanya de comentaris, descobertes i ocurrències de tota mena.

Jaume Clavé Cinca (Sanaüja, 1947) és casat i té dos fills. Va estudiar als seminaris de la Seu i Solsona, d’acord amb el pla d’estudis de l’època,  Humanitats, Filosofia i Teologia. Després va treballar a la banca fins a la jubilació, dedicant el temps lliure a la recerca del significat dels topònims. El seu tema favorit és la ciutat ilerget desapareguda, Athanàgia, que localitza a Sanaüja d’acord, per altra part, amb un seguit d’historiadors del passat, que no del present, els quals malauradament es resisteixen a acceptar-ho o bé no hi mostren interès. Com a resultat de la seva recerca toponímica i de les inquietuds dels seus anys de seminari, Jaume Clavé ha publicat aquests llibres:

Sermons del Solsonès(1980, primer volum)

Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra (1993)

La revolució de Mart. Jesucrist a trenc de milen.ni(1998)

Les arrels més antigues. Tartessos, l’Atlàntida, Catalunya, Euskadi i Aragó, a la llum de la Bíblia(2005)

Athanàgia. Història i localització de la Numància catalana(2007)

Tornar a creure en dos dies. Un nou paradigma per al segle XXI(2010).

Castell de focs. De Sanaüja a Ceres (agost 2019)

https://www.casadellibro.com/libro-castell-de-focs-de-sanauja-a-ceres/9788413031248/10045349

  https://www.agapea.com/Jaume-Clave-Cinca/Castell-de-focs-9788413031248-i.htm