Jaume Clavé Cinca (Sanaüja, 1947) va estudiar llargs anys la carrera sacerdotal, dos al Seminari d'Urgell i nou al de Solsona. Això li va permetre tenir un bon coneixement de la llengua eclesiàstica, o sigui, el llatí, i també amb menys mesura del grec i hebreu. Amb aquestes eines ha pogut investigar les arrels i etimologies de la rica toponímia del nostre país i també de terres enllà, aconseguint resultats importants i inesperats. El principal ha estat adonar-se amb sorpresa que la llengua catalana i per extensió totes les dites romàniques no procedeixen del llatí en contra del que avui és corrent de creure. I d'aquí el títol del present llibre:

      El català no ve del llatí. 40 raons   

És un llibre de 122 pàgines amb lletra grossa que es llegeix en poca estona. Els arguments, fins al nombre de 40 raons, estan a l'abast de qualsevol lector de cultura general i sentit comú. Val la pena que coneguem l'origen del gran patrimoni de la nostra llengua catalana, la qual tenim el deure patriòtic de conservar i estimar.  La llengua catalana té milers d'anys i no la ridiculesa de 1000. Una llengua tan perfecta i tan rica no es forma en quatre dies. Més ben dit: totes les llengües del món són mil·lenàries. És de sentit comú. I les "40 raons" ens ho demostren a bastament.                                                                                                                           

Tothom afirma que hem de tenir la ment oberta als canvis i  als nous descobriments que es van realitzant dia a dia i any a any. L'autor, que no és filòleg, però amb coneixements de lletres, brinda als filòlegs, literats, lletraferits i esperits inquiets aquest petit recull de proves que demostrarien la tesi susdita perquè ells, els filòlegs en primer lloc com a especialistes en la llengua, la portin endavant amb les eines i coneixements que posseeixen i que manquen a l'autor.

 Venda per AMAZON, tapa tova:

 https://www.amazon.es/El-catal%C3%A0-del-llat%C3%AD-raons/dp/B09TR5KZM3

Índex

 1.            La persistència de les llengües vernacles              9

2.            L’etimologia d’anyell      11

3.            Montserrat i el Pedraforca          12

4.            El català de la Catalunya Nord    13

5.            L’origen del valencià-balear        14

6.            Els regnes peninsulars abans de la Reconquesta               15

7.            La persistència excepcional de l’eusquera           16

8.            L’opinió d’un geni            17

9.            Un altre geni      18

10.          Agafar el rastre al revés 18

11.          Les diferències 19

12.          Una arrel impressionant: -car, -gar, -jar 20

13.          Un debat que pot tornar              20

14.          Un numismàtic  21

15.          Un irlandès i el gaèlic     22

16.          Reblant el clau   23

17.          Pastors i pagesos parlant llatí?   24

18.          L’etimologia de formatge            25

19.          Ni Ciceró no parlava pas en llatí a casa seva

20.          Llengües romàniques, només a l’Occident?

 21.         On són els topònims ibers? 27

22.          L’invent de les llengües 28

23.          A propòsit d'Athanàgia, sis hidrònims catalans d'abans de Crist  29

24.          Les desinències: caigudes o afegides?    34

25.          “Le français ne vient pas du latin!”           36

26.          “A língua galega non deriva do latín”      42

27.          “No venimos del latín”   45

28.          El sufix català -ell             50

29.          Les bascongades             56

30.          Lacetània i Lusitània       61

31.          Els refranys catalans       69

32.          Els anomenats Plomos del Sacromonte 71

33.          Els noms dels bolets catalans     73

34.          Els noms de les herbes i plantes de Catalunya

35.          Els noms dels animals de Catalunya        81

36.          Els noms dels oficis antics catalans i dels jocs de la mainada        84

37.          El diccionari de sinònims              86

38.          Les Quatre Barres, el porró, les caramelles i la

barretina             90

39.          Un geni català oblidat: Antoni Puigblanch            96

40.          Per últim, la raó definitiva a punt d’arribar qualsevol dia: la traducció de l’iber   105

 El català no ve del llatí 40 raons

Entrant en polèmica, i qualsevol persona té mínimament prou preparació per fer-ho, cal dir que és més que dubtós que el català i el castellà provinguin del llatí, com el mateix es pot dir de totes les llengües anomenades romàniques: romanès, gallec, portuguès, italià, francès, castellà, català, valencià, mallorquí, aranès, cors, sard, ladí, provençal, occità, gascó, bable, aragonès i altres molts dialectes, sobretot itàlics, malauradament ja en fase d’extinció.

 (Capítols de mostra: raó n. 2 i 3. Aniran sortint els demés, alternats)