Jaume Clavé Cinca (Sanaüja, 1947) va estudiar llargs anys la carrera sacerdotal, dos al Seminari d'Urgell i nou al de Solsona. Això li va permetre tenir un bon coneixement de la llengua eclesiàstica, o sigui, el llatí, i també amb menys mesura del grec i hebreu. Amb aquestes eines ha pogut investigar les arrels i etimologies de la rica toponímia del nostre país i també de terres enllà, aconseguint resultats importants i inesperats. El principal ha estat adonar-se amb sorpresa que la llengua catalana i per extensió totes les dites romàniques no procedeixen del llatí en contra del que avui és corrent de creure. I d'aquí el títol del present llibre:

      El català no ve del llatí. 40 raons   

És un llibre de 122 pàgines amb lletra grossa que es llegeix en poca estona. Els arguments, fins al nombre de 40 raons, estan a l'abast de qualsevol lector de cultura general i sentit comú. Val la pena que coneguem l'origen del gran patrimoni de la nostra llengua catalana, la qual tenim el deure patriòtic de conservar i estimar.  La llengua catalana té milers d'anys i no la ridiculesa de 1000. Una llengua tan perfecta i tan rica no es forma en quatre dies. Més ben dit: totes les llengües del món són mil·lenàries. És de sentit comú. I les "40 raons" ens ho demostren a bastament.                                                                                                                           

Tothom afirma que hem de tenir la ment oberta als canvis i  als nous descobriments que es van realitzant dia a dia i any a any. L'autor, que no és filòleg, però amb coneixements de lletres, brinda als filòlegs, literats, lletraferits i esperits inquiets aquest petit recull de proves que demostrarien la tesi susdita perquè ells, els filòlegs en primer lloc com a especialistes en la llengua, la portin endavant amb les eines i coneixements que posseeixen i que manquen a l'autor.

 Venda per AMAZON, tapa tova:

 https://www.amazon.es/El-catal%C3%A0-del-llat%C3%AD-raons/dp/B09TR5KZM3

Índex

 1.            La persistència de les llengües vernacles              9

2.            L’etimologia d’anyell      11

3.            Montserrat i el Pedraforca          12

4.            El català de la Catalunya Nord    13

5.            L’origen del valencià-balear        14

6.            Els regnes peninsulars abans de la Reconquesta               15

7.            La persistència excepcional de l’eusquera           16

8.            L’opinió d’un geni            17

9.            Un altre geni      18

10.          Agafar el rastre al revés 18

11.          Les diferències 19

12.          Una arrel impressionant: -car, -gar, -jar 20

13.          Un debat que pot tornar              20

14.          Un numismàtic  21

15.          Un irlandès i el gaèlic     22

16.          Reblant el clau   23

17.          Pastors i pagesos parlant llatí?   24

18.          L’etimologia de formatge            25

19.          Ni Ciceró no parlava pas en llatí a casa seva

20.          Llengües romàniques, només a l’Occident?

 21.         On són els topònims ibers? 27

22.          L’invent de les llengües 28

23.          A propòsit d'Athanàgia, sis hidrònims catalans d'abans de Crist  29

24.          Les desinències: caigudes o afegides?    34

25.          “Le français ne vient pas du latin!”           36

26.          “A língua galega non deriva do latín”      42

27.          “No venimos del latín”   45

28.          El sufix català -ell             50

29.          Les bascongades             56

30.          Lacetània i Lusitània       61

31.          Els refranys catalans       69

32.          Els anomenats Plomos del Sacromonte 71

33.          Els noms dels bolets catalans     73

34.          Els noms de les herbes i plantes de Catalunya

35.          Els noms dels animals de Catalunya        81

36.          Els noms dels oficis antics catalans i dels jocs de la mainada        84

37.          El diccionari de sinònims              86

38.          Les Quatre Barres, el porró, les caramelles i la

barretina             90

39.          Un geni català oblidat: Antoni Puigblanch            96

40.          Per últim, la raó definitiva a punt d’arribar qualsevol dia: la traducció de l’iber   105

 El català no ve del llatí 40 raons

Entrant en polèmica, i qualsevol persona té mínimament prou preparació per fer-ho, cal dir que és més que dubtós que el català i el castellà provinguin del llatí, com el mateix es pot dir de totes les llengües anomenades romàniques: romanès, gallec, portuguès, italià, francès, castellà, català, valencià, mallorquí, aranès, cors, sard, ladí, provençal, occità, gascó, bable, aragonès i altres molts dialectes, sobretot itàlics, malauradament ja en fase d’extinció.

 (Capítol de mostra: raó n. 1)

1.            La persistència de les llengües vernacles

Els romans no podien eliminar de cap manera del món tota la munió de llengües vernacles o indígenes que es parlaven a les nacions que van conquerir. Després de 500 anys de domini castellà a gran part del continent americà, encara avui hi ha molts indígenes mexicans, guatemalencs i d’altres que no entenen ni parlen el castellà i el mateix cal dir de la serralada dels Andes, on pobles sencers només coneixen el quítxua, parlat per uns 9 milions d’habitants. I això als temps moderns.

Pensem que els romans no escolaritzaven pas la gent i molt menys els pagesos i pastors de les muntanyes, com els de Tuixén i Gósol, per exemple, on mai hi posarien els peus els romans, degut a les pèssimes comunicacions que hi haurien. Per més trasbals, en aquell temps de l’Imperi Romà no hi havia ni premsa, ni ràdio, ni TV. Quin miracle mes gran no van fer els romans a l’escombrar totes les llengües i imposar el llatí tan difícil a savis i incultes amb menys de tres-cents anys! Els russos, els anglesos, els francesos, també en menor escala els holandesos i italians, no han estat capaços de liquidar les llengües vernacles en tants països del món on la seva llengua ha estat l’única llengua oficial. Com és que a Groenlàndia, a més del danès, encara s’hi parla l’inukut, o sigui, l’esquimo-groenlandès, parlat per uns 54.000 autòctons, una llengua dels esquimals que també es parla al Canadà? I això que els danesos hi són des de principis del segle XVIII. Per tant, tinguem una mica de sentit comú i apliquem- lo al que deuria ser la realitat. Els romans van imposar una llengua oficial per a escriure, però cada poble col·loquialment va seguir parlant la seva, com encara fins avui, i quan l’Imperi se’n va anar en orris, llavors cada nació va començar a escriure en la seva llengua indígena, la de sempre, aquella l’origen de la qual es perdia ja llavors en la nit dels temps.