El català no ve del llatí. 40 raons (nou llibre)
Jaume Clavé Cinca (Sanaüja, 1947) va estudiar llargs anys la carrera sacerdotal, dos al Seminari d'Urgell i nou al de Solsona. Això li va permetre tenir un bon coneixement de la llengua eclesiàstica, o sigui, el llatí, i també amb menys mesura del grec i hebreu. Amb aquestes eines ha pogut investigar les arrels i etimologies de la rica toponímia del nostre país i també de terres enllà, aconseguint resultats importants i inesperats. El principal ha estat adonar-se amb sorpresa que la llengua catalana i per extensió totes les dites romàniques no procedeixen del llatí en contra del que avui és corrent de creure. I d'aquí el títol del present llibre:
El català no ve del llatí. 40 raons
És un llibre de 122 pàgines amb lletra grossa que es llegeix en poca estona. Els arguments, fins al nombre de 40 raons, estan a l'abast de qualsevol lector de cultura general i sentit comú. Val la pena que coneguem l'origen del gran patrimoni de la nostra llengua catalana, la qual tenim el deure patriòtic de conservar i estimar. La llengua catalana té milers d'anys i no la ridiculesa de 1000. Una llengua tan perfecta i tan rica no es forma en quatre dies. Més ben dit: totes les llengües del món són mil·lenàries. És de sentit comú. I les "40 raons" ens ho demostren a bastament.
Tothom afirma que hem de tenir la ment oberta als canvis i als nous descobriments que es van realitzant dia a dia i any a any. L'autor, que no és filòleg, però amb coneixements de lletres, brinda als filòlegs, literats, lletraferits i esperits inquiets aquest petit recull de proves que demostrarien la tesi susdita perquè ells, els filòlegs en primer lloc com a especialistes en la llengua, la portin endavant amb les eines i coneixements que posseeixen i que manquen a l'autor.
Venda per AMAZON, tapa tova:
https://www.amazon.es/El-catal%C3%A0-del-llat%C3%AD-raons/dp/B09TR5KZM3
Índex
1. La persistència de les llengües vernacles 9
2. L’etimologia d’anyell 11
3. Montserrat i el Pedraforca 12
4. El català de la Catalunya Nord 13
5. L’origen del valencià-balear 14
6. Els regnes peninsulars abans de la Reconquesta 15
7. La persistència excepcional de l’eusquera 16
8. L’opinió d’un geni 17
9. Un altre geni 18
10. Agafar el rastre al revés 18
11. Les diferències 19
12. Una arrel impressionant: -car, -gar, -jar 20
13. Un debat que pot tornar 20
14. Un numismàtic 21
15. Un irlandès i el gaèlic 22
16. Reblant el clau 23
17. Pastors i pagesos parlant llatí? 24
18. L’etimologia de formatge 25
19. Ni Ciceró no parlava pas en llatí a casa seva
20. Llengües romàniques, només a l’Occident?
21. On són els topònims ibers? 27
22. L’invent de les llengües 28
23. A propòsit d'Athanàgia, sis hidrònims catalans d'abans de Crist 29
24. Les desinències: caigudes o afegides? 34
25. “Le français ne vient pas du latin!” 36
26. “A língua galega non deriva do latín” 42
27. “No venimos del latín” 45
28. El sufix català -ell 50
29. Les bascongades 56
30. Lacetània i Lusitània 61
31. Els refranys catalans 69
32. Els anomenats Plomos del Sacromonte 71
33. Els noms dels bolets catalans 73
34. Els noms de les herbes i plantes de Catalunya
35. Els noms dels animals de Catalunya 81
36. Els noms dels oficis antics catalans i dels jocs de la mainada 84
37. El diccionari de sinònims 86
38. Les Quatre Barres, el porró, les caramelles i la
barretina 90
39. Un geni català oblidat: Antoni Puigblanch 96
40. Per últim, la raó definitiva a punt d’arribar qualsevol dia: la traducció de l’iber 105
El català no ve del llatí 40 raons
Entrant en polèmica, i qualsevol persona té mínimament prou preparació per fer-ho, cal dir que és més que dubtós que el català i el castellà provinguin del llatí, com el mateix es pot dir de totes les llengües anomenades romàniques: romanès, gallec, portuguès, italià, francès, castellà, català, valencià, mallorquí, aranès, cors, sard, ladí, provençal, occità, gascó, bable, aragonès i altres molts dialectes, sobretot itàlics, malauradament ja en fase d’extinció.
(Capítols de mostra: raó n. 2 i 3. Aniran sortint els demés, alternats)
5. L’origen del valencià-balear
El doctor Antoni M. Margarit, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2003, es passà molts anys estudiant l’origen del català al País Valencià i diu que “la teoria que vol explicar que el català es parla al País Valencià perquè l’hi van portar Jaume I i els seus homes quan van conquerir València als sarraïns és del tot insatisfactòria”, La formació de la llengua catalana (1981). Diu que un grapat de 500 homes no podien imposar una llengua nova a tot un regne i molt menys el català occidental de Lleida, que és el que es parla a València, perquè la immensa majoria eren gent de Barcelona. Ell inventa una teoria complicada, però no veu el més obvi, que el valencià-català ja hi era abans de la Reconquesta i abans dels romans, i el mateix val per a les Illes Balears.
6. Els regnes peninsulars abans de la Reconquesta
Els regnes espanyols sorgits de la Reconquesta van ser Galícia, Lleó, Castella, Navarra, Aragó, Portugal...
Com va ser que no es barallessin entre ells per ampliar les seves terres a costa dels veïns? Per què no se’ls veu amb presses per passar al davant a fer conquestes? Per què els catalans van cedir Almeria al rei de Castella i moltes altres terres, com Còrdova? Doncs, perquè cada rei ja sabia fins on havia arribat el seu regne abans dels romans.
Els límits ja estaven marcats de temps. La llengua catalana arribava fins a les hortes d’Oriola (Múrcia), però no fins a Almeria. Les llengües peninsulars ja existien abans dels romans i eren la guia per saber el que corresponia a cada regne de la Reconquesta. A Múrcia, segons les cròniques de Jaume I, es parlava “lo plus bell catalanesc del món”.
Comentarios recientes