Aquest llibre explica els topònims més importants de la falda meridional del Cadí,: Gósol, Labansa, Josa, Cadí, Saldes... i alhora exposa una multitud de temes interessants més o menys relacionats.
ARRELS DEL CADÍ. Toponímia, fe, cultura
Arrels del Cadí es refereix en primer terme a les arrels dels topònims, o sigui,
a l'etimologia d'alguns dels pobles més entranyables de la falda del Cadí. El primer topònim desxifrat és Labansa, i no la Vansa que és un esguerro monumental.
Cal veure si aquest llibre pot desvetllar l’interès
per la lectura d’uns temes tan apassionants com són la toponímia, que és un tresor amagat que conté molta informació històrica o fins secreta del nostre passat més remot. O com ho és també,
el tema religiós, una altra cosa oblidada ja per una gran part de les nostres generacions, o com s’esdevé amb la cultura en general, ni que sigui a nivell de curiositats i entreteniments diversos, ja que l’home és un ser racional
que mai para de pensar i escatir noves raons i misteris, com el misteri de l’existència i del mes enllà en primer terme i que aquí, en Arrels del Cadí, a cada pas es pren
peu per a parlar-ne.
Si voleu saber de què va el llibre, n'hi haurà prou amb consultar l'índex inicial i no us esgarrifeu si sembla una enraonamenta de tot l'humà i diví. Fixeu-vos mes aviat en la gran frase recollida
sota el títol del llibre, del gran pensador Joseph de Maistre (1753-1821):
“Els dialectes, els patuesos i els noms propis dels homes i llocs em semblen mines quasi intactes, de les quals es poden treure
grans riqueses històriques i filosòfiques”, De Maistre, Les revetlles de Sant Petersburg. Doncs, bé, aquest llibre demostra la gran intuïció que va tenir
aquell gran savi, encara que sigui just 300 anys després de la seva mort..
Editat i venda a Amazon: https://www.amazon.es/dp/B0BBQ6XKL7
Índex
Introducció ................................................... 7
Labansa (I) .................................................. 11
Els hyppies d’Ossera. La recerca de Déu. Les dones de Labansa y les herbes medicinals. La Bíblia i el vegetarianisme. La longevitat dels patriarques bíblics. La ferida del pecat original. “La meva indomtable esperança” (P. Gratry). La teologia de la mort de Déu. Parada i fonda.
Labansa (II) ................................................... 35
Labansa i no la Vansa. Una colla de parents. Un parent tot especial. La ciutat de l’or. L’avarícia.
Tuixent ............................................................. 57
Tui i Tuixent. Els celtes i Europa. Un problema: l’origen de la llengua catalana. Un altre problema: l’origen del feudalisme.
Josa de Cadí .................................................. 91
Una qüestió nova: els castells antics. Aquells segles foscos. Les marededeus trobades. El nom de Josa. La mort.
El Baridà ........................................................... 111
Dues remarques del Baridà. El 7 de novembre. Una altra lectura dels fets. La salvació de l’ànima. Etimologia d’ànima. L’arrel bar i el Baridà.
Gósol ........................................................... 143
El record de Picasso. El P. Ferran Torra. La Font de Torrentsenta. Nus de comarques. Un nom rodó. Gósol i el formatge. El simbolisme de les esglésies romàniques. Gósol i Boltanya. Amèrica. Àsia i Àfrica.
La serra del Verd .............................................165
L’arrel de verd. L’evolucionisme absolut. La virginitat, la puresa i la castedat. No fer coses lletges. El pudor natural. Els Bisbes de Catalunya. La puresa i la creativitat.
Saldes ............................................................. 185
Etimologia del nom. Els pernils i la salvació de l’ànima. El pecat i la mort. Sant Pau: “pel pecat ha entrat la mortal món” (Rm 5, 12). Dos dogmes de la Mare de Déu: la Immaculada i l’Assumpció al cel. El baptisme dels infants. Sense sal, tot pudirà. La mort. L’origen del llenguatge. Concepte cristià de la mort. “Ioga? No, gràcies”.
El Cadí ............................................................ 219
Una perla de nom. Una arrel molt fecunda. Els bascs. La circumcisió. La filiació de la llengua basca. Els ibers, els hebreus, el patriarca Éber i el riu Ebre. L’excel·lència del poble basc. El pecat. Déu i els pactes. Una anècdota i una conversió. La darrera Aliança.
La Mare de Déu de Núria ........................... 253
Maria, estrella de l’evangelització. Sant Gil a Núria. Els objectes de la Verge de Núria. Els miracles de Núria. El nom de Núria.
Etimologies inèdites ................................. 283
Altres llibres de l’autor .............................. 289
El riu Labansa, portador d'or a l'antiguitat i que encara en duu.
Gósol ,la capital del Cadí.
Capella de Sant Jaume a Josa de Cadí.
La serra del Cadí i el poble d'Arséguel, del Baridà.
Casa Bima, al Baridà. Es creu que en aquesta casa de Brèixec hi sojornà un temps la princesa Maria Xipaguacin, filla de l'emperador Moctezuma, esposada amb el baró de Toloriu, Joan Graus, que va anar a Mèxic a lluitar amb Hernan Cortés i se l'endugué cap aquí. Tingué un fill i la mare es va morir aviat degut al clima fred del Cadí. Es va batejar i es creu que duia un tresor com a dot. Molts l'han estat cercant.
Saldes, al peu del Pedraforca, la misteriosa i artificial muntanya solar que marcava els equinoccis en pondre's el sol pel forat de l'enforcadura.
Josa de Cadí
El santuari de Núria, meravella del Pirineu.
La marededeu trobada de Núria: "ja que en tan freda muntanya per nosaltres vol estar, la Mare de Déu de Núria anem tots a visitar" (Joan Maragall).
Pruébalo 123miweb gratis
Comentarios recientes