Un malentès

Al Solsonès hi ha un reguitzell de noms de lloc que acaben en -ot i que se’ls ha de fer justícia perquè la gent se’ls pren en un to despectiu, de menyspreu, i no és així. En català hi ha un sufix que serveix per degradar o rebaixar que, com tothom sap, és -ot: sabatot, ocellot, sapastrot... i l’amo de tots, carallot. No sempre és així, almenys en el cas del llibre de mossèn Enric Bartrina, titulat 50 Homenots solsonins,  inspirat en els Homenots de Josep Pla, tan meritori per la nostra història local i que és tot el contrari, és un elogi, ja que recull la biografia de molts personatges il·lustres, bàsicament clergues vinculats al bisbat de Solsona. Doncs, pel que fa als nostres topònims la terminació -ot no és un sufix, sinó un substantiu “ôt” que en hebreu vol dir “senyal”. Antigament les paraules s’unien les unes a les altres sense la preposició “de” ni cap article: el, la, els... Vegem, doncs, quins són aquests topònims:

Els Savinots

A Santes Creus de Bordell, Madrona, hi ha una zona plena de savines, que amb el sol i el vent que sempre hi fa creixen molt bé, però el nom li ve d’uns rocs drets i punxeguts que hi ha entremig de les savines. Són els “ots” i voldrà dir “savin-ots”, les Savines dels Ots, dels senyals.

El Puitot

És una masia del poble de Ceuró o Cigró, com diuen els conterranis. Voldrà dir el “Puit de l’Ot”. Es tracta d’un roc dret dalt d’un turó, una mica apartat de la casa, però que definia la contrada, prop de la carretera de la serra. Quan fa poc hi van fer una gran boïga, va aparèixer el roc dret enmig dels camps i el van respectar, però les vaques s’hi grataven i el van tombar. La propietària assegura que el tornarà a posar dret. Era segurament una pedra de la fecunditat per a fertilitzar l’entorn, precisament ara que torna a ser tot camps de pastura, com seria en els seus orígens, i no pas boscúria, que l’amagava. Al terme d’Ogern hi ha per altra part el serrat del Puitot, on hi havia una altra casa avui ensorrada, dita el Puitot, al capdamunt d’un turó rodó, que és un misteriós gran túmul de terra grassa i amb un forn de pa mol ben fet i també misteriós perquè sembla més antic que la casa.

Viladot

La Vila de l’Ot, a Brics, com es va dir al seu dia, es va edificar en un lloc que era un gran “Ot”, és a dir, un promontori que té la base, no pas el cim en  aquest cas, en forma de punxa que apunta al nord. També sembla un cor i podria ser un altre túmul, o sigui, una muntanya buida amb una tomba a l’interior.

Els Planots

Es tracta d’una partida de terra del Pla d’Olius, prop de Sant Miquel, on actualment s’hi ha construït una gran granja porcina, que ja l’han batejada amb el nom de Planots i menys mal que no els ha semblat pas cap greuge ni cap retret d’adoptar aquest nom, perquè una vegada més no es tracta de cap menyspreu envers aquest pla, que pel que es veu estava plena de “ots”. Era el “Pla dels Ots”, com ho demostra que, a pesar de la gran destrossa que ha suposat la construcció de la granja, encara s’hi poden veure alguns rocs acabats en punxa tirats per les vores. Més pedres de la fecunditat.

Els Ots

Aquest els resumeix tots. La gran casa de pagès dels Ots, al terme de Sant Just, estava plena de rocs punxeguts de mig metre d’altura. Molts van ser arrencats i amuntegats a l’entrada de la casa fins que el nou amo els va treure, però a la finca encara en queden uns quants de drets. D’aquí el seu nom, que no té res a veure amb uns “horts”, sinó amb algun misteri lligat al poder de les pedres amb punxa, talment les piràmides.

El Casalot

Era una antiga casa de pagès de la Serra de Sant Climenç. En anar-hi a viure uns nous inquilins li van canviar el nom perquè lògicament no els va agradar el seu presumpte to despectiu i el van canviar per Xarpell Nou, ja que ells provenien de Xarpell, la casa veïna. El cas és que encara es pot veure la pedra dreta que feia de “Ot” a certa distància de la casa. En algun temps molt antic allí hi van fer una gran casa, o sigui, un Casal precisament i, com que el referent més important del lloc era aquell Ot clavat a terra des de temps immemorial, tot i ser petit, en van dir el Casal-Ot, o sigui, el Casal de l’Ot.

El Solerot

Pel que fa a aquesta casa de pagès de Lladurs, no sabem si el nom és veritablement despectiu, però podria ser que hagués tingut o que encara tingui el seu Ot dret en algun punt proper de la casa per recollir tal volta la força tel·lúrica que emana de la terra. Val a dir que en el Solsonès tenim un altre Solerot, a Tentellatge, i entre totes les comarques encara n’hi ha 3 o 4 més a Catalunya, que en realitat podrien significar el Soler de l’Ot. A Sallent, per altra part, hi havia el Corralot, una altra casa, no el Corral d’avui, que en aquell cas potser sí que es tractava d’un corral de mala mort. Tampoc ho sabrem. A Correà trobaríem encara el Bufot i a Montmajor el Tillot, dues masies més. I a la partida de Sant Honorat no podem oblidar cal Billot, que fins fa molt poc tenia una penya dreta molt definida, com una “bitlla”. L’únic que podria ser un sufix més o menys despectiu potser fora cal Joanot de l’Hostalnou, encara que, com queda dit, de vegades és un elogi a mitges ja que podria fer referència a la grandària i en aquest cas a un home d’una certa corpulència. I, posats a dir, no oblidem tampoc el Cabot, gran pairalia de Vallmanya, clarament el Cap de l'Ot. Només que algú l'hauria de descobrir.