La Torre de Rialb

La Baronia de Rialb, un dels municipis més grans de Catalunya,  enclou tot un reguitzell de pobles petits: Bellfort, Gualter, El Palau, Pallerols, Politg, El Puig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, La Serra i Vilaplana.

La Torre de Rialb era la capital del municipi per trobar-se al centre, però modernament ha passat a Gualter, a tocar de Ponts. No obstant això, ha estat la destinatària dels dos monuments que van ser traslladats de lloc per no restar inundats pel pantà de Rialb. Es tracta del Dolmen de Sols de Riu, de grans dimensions. Sols de Riu era una casa que hi havia a l’aiguabarreig del Rialb amb el Segre, en mig dels dos rius, amb les terres dels sediments, d’aquí “sols de riu”. L’altra peça que es va salvar fou la capella romànica de Santa Eulàlia de Pomanyons. Avui es poden veure restaurades en una zona recreativa del pantà de Rialb, sota el poble de la Torre, el qual ha convertit a més l’antic ajuntament en un alberg per als turistes. En la zona també hi ha una casa de colònies que fa les delícies de la canalla i joves a l’estiu, sobretot navegant amb els caiacs per les raconades del Rialb. Pomanyons, que és també una masia, sembla un nom estrany, però ja es veu per la capella romànica, posterior, que hi deuria haver un centre de culte pagà que aplegava la gent de la rodalia, que gaudia banyant-se a les aigües del riu “blanc”, Ri-alb. En aquest indret, quan plovia prou, hi saltava una cascada molt alta provinent d’un afluent, tot era encisador i idíl·lic. Com es deurien refrescar posant el cap i l’esquena sota aquell batent d’aigua que queia de tant amunt! Aquella religió primitiva sembla ser que era molt diferent de la cristiana. Eren carnals i poc espirituals. Veneraven estranyament les zones eròtiques del cos. Sembla ser que aquí a Pomanyons hi havia tot de roques que semblaven mamelles, que després van ser mutilades: Pomanyons, de “Pomunyons”, munyir. Una religió inversa perquè els plaers carnals minven amb l’edat mentre que els espirituals pugen.

 

El Forat de Bulí

És sens dubte la meravella natural més espectacular de la Baronia, que ens brinda el Rialb tot just acabat de néixer. Aquí el Rialb té la particularitat de desaparèixer sota terra i tornar a sortir més vall, on esdevé un conjunt de gorgs que fan de piscines d’aigua cristal·lina perquè és tot pedra. Hi ha uns grans engorjats amb parets de 200 m d’altura. El cabal és abundant i l’aigua salta de dalt les parets, encara que, això sí, és freda, però a l’estiu al cap de poc ja no es nota. És un lloc ideal per als practicants del barranquisme que els agrada rabejar-se amb el corrent del riu. Fins es passa pel dessota d’un petit túnel, on hi ha una roca atrapada entre les dues parets, com un roc a punt per ser llençat per una fona. És el Forat del Bulí, que equival al Forat del Balí. Aquí la “u” no es va mudar en “a”. Les Illes Balears eren famoses en l’antiguitat pels seus llançadors de rocs amb fona i per això en van dir les “Balears”, homes foners, com tothom sap. Eren temibles amb la fona, llençant les “bales” a 240 km/h. Foradaven els escuts i fins les fustes dels vaixells romans que per això els costà molt conquistar-los. Fins que no se’ls va ocórrer cobrir-los amb teles de cuir.