Portada del llibre. Venda en Amazon. Digital 4€ i paper 15€.

Sant Joan Evangelista "va veure i va creure" (Jn 20,8) I nosaltres també!

Auto-entrevista a Jaume Clavé

-          Jaume, diu que has publicat un altre llibre?

-          Doncs, sí. Al final m’he convençut que escric per la posteritat. No pas per la gent d’ara que difícilment em llegiran, i ara que s’ha mort mossèn Ignasi Montraveta encara menys. Ell em comprava el primer llibre i casi  l’últim. Era un capellà de bon cor. Ara es pot publicar llibres per Amazon, potser no queden tan bé, però no costen ni un cèntim. Els fan sobre comanda.

-          I de què parla?

-          Del Sant Llençol de Torí, de la “Sábana Santa”, com diuen alguns. No n’hi ha res de publicat en català. És l’objecte actual més important del món. No en sé imaginar cap més. El Sant Llençol ostenta dues imatges de Jesús mort, però alhora ressuscitant, aixecant-se. Es tracta de dues “fotos” misterioses  que reflecteixen la part davantera de Jesús, la més important,  i la part del rere, mes desconeguda del gran públic. Tot en un sol llençol, aquell que va comprar Josep d’Arimatea per embolcallar el cos de Jesús baixat de la Creu. Poc es podia imaginar ell l’enrenou que ocasionaria aquell llençol al cap de 2000 anys. Però el llibre tracta d’una cosa única que fins ara ningú no ha dit. En realitat es tracta d’un parell de  “fotos” que els àngels van voler deixar per a la posteritat també, perquè quan arribés l’hora la humanitat descreguda pogués confessar i creure en la resurrecció de Jesús, que és la condició principal per creure en Jesús i salvar-se. Quan els oients dels apòstols creien ja que Jesús havia ressuscitat gloriosament d’entre els morts, què feien? Doncs, fer-se batejar de seguida, i això és el que faran la gent quan acabin de llegir el llibre, si no ara, d’aquí uns anys, quan a penes ja ningú estigui batejat.

-          Com se’t va acudir la idea d’escriure aquest llibre?

-           Recordo el dia, no l’any. Era l’1 de març de fa 7 o 8 anys. Quan l’Evangeli diu que sant Joan va entrar al sepulcre i “va veure els llenços i va creure” que Jesús acabava de ressuscitar, al capítol 20 del seu Evangeli, sense aclarir per què va ser. Llavors em vaig adonar que els “llenços” no volien dir pas el “llençol” comprat per Josep d’Arimatea, que era un de sol i no dos, sinó les dues imatges estampades en la tela. Una cosa tan senzilla no se li havia acudit mai a ningú. Sant Joan es referia a les pintures del llençol, que eren dos “quadres”, o sigui, “dos llenços” pintats en aquell llençol. En castellà es diu “lienzos” de Velázquez, etc. En català se sol dir una “tela” de Dalí. És clar, aquell miracle i algun altre detall important que no dic aquí van fer creure a Joan i a Pere, a Maria Magdalena i a la mare de Jesús, que  Jesús veritablement havia ressuscitat, tal com ell ja havia anunciat moltes vegades que passaria: que el Fill de l’home havia de ser pres, patir, morir i al tercer dia ressuscitar. Ja ni se’n recordaven, però aquell fet de les dues “fotos” fetes pels àngels, com demostro, els van il·luminar l’enteniment.

 -          No creus que ets massa optimista?

-          M’agrada dir que ”casi tot depèn de casi res”. Cal trobar el “casi res”, i ja està. El problema número ú és la mort amb la seva angoixa. No sabem que ens espera més enllà. Crist és el referent perquè només ell ha ressuscitat. Ha vençut la mort, heretada d’Adam i Eva, la mort angoixosa. Amb Crist es pot morir en pau i esperança. No hi perdem res i ho podem guanyar tot. És clar que això ho haurien de dir els capellans i no un seglar, que no serà a penes escoltat. Ara passen per un atordiment passatger.

 -          Com et definiries?

 -          Com un antisistema creient. No com els antisistemes que estan dintre del Sistema, pagats pel sistema per sortir al carrer a trinxar-ho tot, a França en diuen els CRS, i que els demés els segueixen de bona fe. A França, Itàlia, etc. la gent s’ha despertat i surten cada cap de setmana al carrer per milions i milions. Segur que no ho sabíeu. Aquí la gent dorm el son dels justos.

 -          Sempre parles de les estrelles o dels planetes, en aquest també?

-          Explico el nom de les set estrelles de les Plèiades. La constel·lació més misteriosa de la Via Làctia. El resultat és que allí una fillada d’Adam i Eva, sortida un dia de la Terra a bord d’alguna nau, està esperant encara l’anunci de l’Evangeli, o sigui, de la Resurrecció de Jesús.

 -          Gràcies, Jaume, espero que la gent et perdonin l’autobombo.

-          No ho sé. Gràcies al Celsona per donar-me veu.

Publicada a Informatiu Celsona, 27 d'agost de 2021.

Llibre: Sant Joan Evangelista “va veure i va creure” (Jn 20,8) ... i nosaltres també!

Amazon: digital 5€, paper 16€. I en alguna llibreria.

www.amazon.es/Sant-Joan-Evangelista-veure-creure/dp/B096LS1C5Q/ref=sr_1_15?dchild=1&qid=1624651731&refinements=p_n_feature_browse-bin%3A15428533031&s=books&sr=1-15

Gràcies al Sant Llençol de Torí, sabem que a Jesús li van clavar els claus al canell i no pas al mig del palmell de la mà.

Simon d eCirene va ajudar Jesús a dur la creu. Com que a Jesús ja l'havien assotat, ja no el podien assotar pel camí, D'aquí que anés vestit i que no dugués el travesser al coll, sinó la creu.

"Foto" angèlica de la part de davant del cos de Jesús mort, però ja ressuscitant.

Primer la "foto" o "llenç" pintat de Jesús sobre el Sant Llençol tal com es veu a simple vista. Després la mateixa foto, però el negatiu, sense revelar. Llavors la figura de Jesús resalta molt més. Fer un negatiu millor que el positiu és impossible. Qui i com ho van fer?

Un sol llençol, comprat per Josep d'Arimatea, va servir per cobrir el cos de Jesús per sota i pel damunt. Després els àngels hi farien dues "fotos".

Els set estels de les Plèiades, aplegats a la dreta. Per què una es diu Electra? Ningú no ho sabia. Descendents de la Terra viuen a les Plèiades i esperen tanmateix l'anunci de la Resurrecció de Jesús. Les Plèiades són un "indret amb misteri" a 250 anys llum.