Llorca / Lorca

Intentant respondre a la pregunta de Xavier Llorca,  que escriu:

Hola, el meu cognom és Llorca. Sé que hi han dos pobles que es diuen Lorca, amb una L, a Navarra i a Murcia però no sé si te a veure amb algun d'aquests.

 Sí, pel que es veu, hi ha dos Lorca. El quin tothom coneix, la ciutat de Lorca de 90.000 h de l'autonomia de Múrcia i tercera població després de Múrcia i Cartagena, i també el municipi més extens d'Espanya després de Cáceres amb 1600 km 2. En canvi, no sabia res del Lorca navarrès, prop de Puente la Reina, de només 195 h. 

 Segons el INE el cognom castellà Lorca és força nombrós i el porten 5.142 persones de primer cognom i 4.925 de segon i 39 tots dos. Es localitza amb més densitat al sud, a les províncies de Múrcia, lògicament la primera, Cuenca, Granada i Huelva, a l'entorn de Lorca, però també amb menys mesura a moltes altres provincies, com també a Navarra on hi ha la segona Lorca. Aleshores ens podríem pensar i creure que el cognom català-valencià Llorca va ser una adaptació a aquesta llengua a partir del castellà Lorca, però segurametn no va ser així per dues raons. Una que la ciutat de Lorca tenia i té denominació expressa en valencià o català, tant és: Llorca, com passa amb Conca, Terol, Osca, Saragossa, etc. ja de temps immemorial. Lorca no cau lluny del País Valencià i ja va dir un dels cronistes del rei Jaume I el Conqueridor que "a Múrcia es parlava lo plus bell catalanesc del mon". Ja hi era dels temps prehistòrics, com també a les Illes Balears. Són idiomes molt arcaics com perquè s'hagin format en quatre dies, com ens volen fer creure. L'altra raó és sorprenent, ja que resulta que hi ha o hi havia un poblet de la Marina Baixa que es deia Llorca, precisament, tal com va enregistrar el grandísism Dicionair Alcover-Moll:

LLORCA

 || 1. f. Lloriguera de conills (Maella).

|| 2. topon. Llogaret del terme d'Alfàs del Pi (comarca de la Marina).
|| 3. Llin. existent a St. Feliu de G., Sta. Col. de F., Palau-solità, Malgrat, Gallifa, Barc., Cast., Val., Oliva, Cocentaina, Dénia, Muro, Alcoi, Polop, Altea, Benidorm, Benimantell, Finestrat, Elx, Monnòver i moltes altres poblacions meridionals del País Valencià.
    Fon.: ʎóɾkɛ (Maella); ʎɔ́ɾka (Val.).

Era freqüent crear cognoms a partir d'una població de la qual s'era fill.

Tornant al INE ens adonem que hi ha una presència important del cognom castellà Lorca a Navarra que s'explicaria pel poble navarrès de Lorca, de la mateixa manera que el poble valencià de Llorca, tot i ser tan menut,hauria pogut generar el cognom Llorca a tot el País Valencià on està tant i tant present, a més d'altres províncies, que quasi iguala el castellà Lorca:

4.861 de primer i 4.897 de segon i 81 tots dos. Hi ha forces Llorca a Astúries i Logronyo sorprenentment a tocar del Lorca navarrès. També a tota la franja mediterrània des de Girona i Lleida fins a Múrcia i també a Cadis. Per tant, Llorca podría perfectament no ser una castellanització de Lorca, quasi impossible degut a la seva gran densitat.

Dit això, analitzem el seu significat etimològic per arrodonir la investigació. Lorca té dues arrels clares: Lor-ca, també Llor-ca. L'arrel Llor- ens porta, justament al català "llaurar", tant és dir "llaur" com "llor", en castellà labrar la tierra. L'arrel -ca a final de paraula o dels verbs, -car, trencar, pescar, tres-car, man-car... indica acció, en aquest cas l'acció de llaurar. el mot Lorca o Llorca seria l'arreu, en castellà arado. Resumint-ho breument, Llorca voldria dir arreu i Lorca arado, la qual cosa ens costaria de creure si no fos perquè a aquest suport de tipus semàntic, les paraules, s'hi afegeix el suport material, com veurem sorprenentment al... Maps Google!. A la Lorca de Navarra, degut a la seva poca urbanització s'ha conservat a la perfeccó la figura d'una gran arreu geològica per dir-ho d'alguna manera, simètrica i vista de costat, subjectada a la resta de l'estri tibat per l'animal. Algú ho sabia i en la seva llengua en diria la Lorca d'aquell indret, després la població en va conservar el nom fins als nostres dies encara que ja no sabíem de què li venia. A la gran Lorca murciana hauria de passar el mateix. Allí la figura de l'arreu també es veu de costat, dom un dibuix. Talla la terrra amb la seva rella davantera, punxeguda, apuntant directament on s'assenta el nucli antic de Lorca, també on s'alça el gran  castell de Lorca. Serà veritat, serà mentida?  Cadascun té ulls per veure-ho i jutjar. Ah, i no cal dir que els Llorca o Lorca seran grans treballadors en general com els antics llauradors, com sant Isidre llaurador, i amants de la terra i del paisatge que els costa tantes suades i que els proporciona el sustent de cada dia. 

Musolas / Mussoles

Bona tarda, jo sóc de Valls (Alt Camp) i ja veu que tinc un cognom rar.

Som pocs però sé que n’hi ha a Bràfim (Alt Camp), Andorra, Barcelona, Madrid, Sant Cugat del Vallès i Balears.

No sé si l’arrel és a l’Alt Camp…

Jo, llegint l’Amades, em vaig crear una teoría que no sé si pot ser certa però que es pot compaginar amb la possibilitat de ser topònim (en el cas que ho sigui) i és que a les castanyeres en deien “mussoles” perquè del fum de coure les castanyes els quedava la cara negra i els ulls més blancs perquè están enfonsats. I a mi em va semblar bonic de tenir una avanpassada castanyera 😊

També dir-li que en llibres que he consultat d’arxius per  fer l’arbre geneològic – que no l’he completat mai, però no defalleixo—l’he trobat escrit d’altres maneres: Mussolas, Musoles…

Ja em dirà si troba alguna cosa.

Moltíssimes gràcies

Pilar

La Pilar pregunta pel seu cognom Musolas, per cert, molt poc conegut, com diu ella. Li interessa l’etimologia i també per fer el seu arbre genealògic. Com que es tracta segurament d’un cognom d’origen toponímic, intentarem esbrinar-ne quelcom.

Diu que el cognom es dona a l’Alt Camp, la seva comarca, a Andorra, Barcelona, Madrid, Sant Cugat del Vallès. El que trobo estrany que no es doni a Castelló de la Plana perquè allí hi ha el mas d’on podria provenir. Es tracta del Mas de Mussoles (no de les Mussoles) a Borriana, el poble del cardenal Vicente Enrique i Tarancón, bisbe de Solsona al seu temps. A mes, a València hi hagué un llinatge molt noble, la família Musoles, a l’edat medieval. També a Borriana hi ha el carrer de mossèn Vicent Mussoles, que aquest sí que deuria provenir del Mas de Mussoles. Veure Wikipèdia.  Per tant, és probable que la Pilar tingui arrels llunyanes a Borriana.

Mussoles i en menys mesura Mussola són topònims enregistrats, sobretot a l’Alta Ribagorça: Serra de Mussoles, Cap des Mussoles, es Mussoles, Pedregam des Mussoles, Estany des Mussoles, Cometa des Mussoles, Pic des Mussoles etc. És un indret dominat per les Mussoles, que no sabem què són. És xocant que a l’Alt Camp mateix també hi hagi un topònim com la  Rasa de Mussoles, on hi ha el Mas de Pau Roig i algun altre que es podria dir o haver dit Mussoles. Això al Pla de  Santa Maria. A la Terra Alta hi ha el camp de les Mussoles, a Vilalba dels Arcs. Així que no es pot negar que Mussoles és un nom toponímic ben arrelat a la terra catalana. El problema seria trobar-ne el significat etimològic.

No cal dubtar que ve de l’au nocturna per excel·lència dita mussol. Tanmateix, sembla el femení o femella del mussol, però la cosa es complica. Els indrets anomenats Mussoles o Mussola o també Mosoll, que és el mateix que Mussol, presenten uns estranys geoglifos, a vol d’ocell, o sigui, a través dels mapes del Vissir de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de possibles figures aèries del mussol, el que ens demostraria que Mussola vol dir mussol, al capdavall lògic. 

Pel que es veu el mascle i la femella del mussol són completament iguals, la qual cosa facilitaria que fos conegut també per mussola. 

L’etimologia del nostre “mussol” és força clara. La seva arrel és “mus” i aquest és un monosíl·lab que existeix en català per bé que es tracta d’un adjectiu: mus, esmús, esmussat, obtús... Per entendre el seu significat pel que fa a “mussol” podem recórrer a “esmussar” en una de les seves accepcions que més s’avenen amb el mussol: 1. oscar-se, tallgirar-se (el fil d'un ganivet, etc.). Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició). El mussol es caracteritza per la rodonesa del seu cap, però que al capdamunt presenta un tall triangular cap avall. És com una osca al final del seu traç rodó, però una osca punxeguda. També sembla una mossegada, de l’arrel mos- i l'anglès "mouth", que vol dir boca. El mussol també presenta, de vegades, unes orelles dretes, que no són orelles sinó uns plomatges, que semblen “esmussats”, o sigui, com si se’ls hagués tallat les puntes, i és que “esmussat” també vol dir precisament “despuntar, fer malbé una punta”. Ara bé, el castellà “mochuelo”, que també vol dir “mussol”, vindria del verb “esmotxar”, que en català significa: "Retallar la vora d'una cosa de manera que formi un entrant; fer més corb o més entrant el tallat d'una peça de roba, especialment en la part del coll, de l'aixella, de les mànegues; cast. sisar, escotar, sesgar".  Es tracta, per tant, del mateix detall ja susdit. Aquest tall de la rodona del cap del mussol que es gira de sobte cap avall entre els dos ulls. De fet, amb aquest tret n’hi ha prou per dibuixar la cara d’un mussol. La Pilar m'assabenta que hi ha un peix que també es diu mussola i que de vegades el compra per menjar. Fora interessant saber de què li ve el nom i que és el que té de comú amb el mussol, també conegut antigament per "mussola", segons hem vist per la toponímia: Mas de Mussoles i altres. La solució es troba en les dues fotos finals de la mussola peix. També és estrany que els nostres pescadors i peixeters o peixeteres no se n'hagin adonat mai. O potser sí.  

És probable que estigui equivocat en algun punt, però  la recerca ha valgut la pena: el Mas de Mussoles de Borriana i mossèn Vicent Mussoles, els geoglifos aeris, els topònims descoberts... Resseguint el rastre del seu cognom, espero que la Pilar arribi a Borriana, que no és tan lluny, essent ella de l’Alt Camp, i si no, a alguna altra masia del mateix Alt Camp, no identificada, ensorrada o desapareguda.

La teoria de la castanyera és maca, però no sabem si les dones han trasmès gaires cognoms. Dir-se Mussol o Mussola o Mussoles/Musolas és tot un previlegi. Un ocell de vida nocturna, de vol silenciós, que habita arreu del món i que s'ha adaptat a tots els climes, menys a l'Àrtic gelat, vol dir que és un ocell  que fa una tasca necessària en el món, sense oblidar el gran hàlit de misteri que l'envolta. Així les persones, amén.

https://www.youtube.com/watch?v=xwvMuCtx8J0&ab_channel=arditproduccions

Comentarios